11 d’abr. 2018

Ruta del Bacallà 2018

Enguany s'ha celebrat (del 15 de març al 8 d'abril) una altra edició de la Ruta del Bacallà, un esdeveniment creat pel Gremi de Bacallaners de Catalunya amb la col·laboració de Damm.

Un bon grapat de restaurants i bacallaneries han ofert suggerents demostracions del que aquest peix pot oferir en la cuina.

Hi havia la possibilitat de fer un menú amb el bacallà com eix central, però vaig escollir anar a tastar alguns platets fets amb tant extraordinari peix. Acompanyat, sempre, de la Inèdit de Damm.

No van ser tots.

El primer platet que vaig tastar va ser el "Caneló de bacallà lacat amb crema de carxofes", del Pepa Tomate (Carrer Parlament, 35, Barcelona). Boníssim. Bacallà ben fet i gustós amb una crema amb gust elegant de carxofa. A més, jugant amb diferents textures.






Després, vaig tastar les "Croquetes de bacallà amb xilis sobre emulsió d'ajoarriero", del Catacroquet Bistrot (Carrer dels Almogàvers, 211, Barcelona), unes excel·lents croquetes, cruixents per fora i cremoses per dins, com ha de ser. L'ajoarriero vestia molt bé la croqueta quan s'untava.




La "Truita unilateral de bacallà", del Dos Pebrots (Carrer del Doctor Dou, 19, Barcelona) va ser un excel·lent final de ruta, molt ben executada i amb una presentació de fer-la a taula espectacular.


























A veure si el proper any puc fer la ruta sencera.

2 d’abr. 2018

Carpe Birrem 2018 - Calella

La Setmana Santa d'enguany ha servit per a que Calella acollís una edició del Carpe Birrem, un festival itinerant de cervesa artesana. Com tot festival d'aquesta mena, els que ens agrada la cervesa artesana hem pogut tastar, sobretot, el que fan les cerveseres locals.




Primer, he tastat l'IPA Julián Gorospe (de Catalan Brewery), força lupulada, com és lògic en l'estil de cervesa. D'aromes florals i de fruita, té un gust amb reminiscències al litxi.



Després, he tastat una Pale Ale de la Popaire. M'ha semblat una cervesa que tenia uns punts dolços, acaramelats.



Per últim, ha vingut una Blonde de la Popaire. Refrescant, amb gust de cereals i fruita seca: he trobat que deixava a la boca el sabor de les llavors de girasol.



I per acompanyar la cervesa, res millor que el menjar. Un grapat de foodtrucks han permès escollir el que es volia endrapar. 














Personalment, he menjat unes empanades argentines escandalosament bones, del Magoya. Mai havia menjat unes empanades tan sucoses ni tan plenes. Amb dues (una de tonyina i una altra de vedella) he dinat prou bé.




27 de març 2018

Mona 2018 (i 3)

I les Mones són per tot arreu, des del Raval fins la Vila de Gràcia.

Mones de Bomboneria J. Fàbrega (c. Sant Antoni Abat, 7)




























Mones de Pastisseria Montserrat (c. Torrent de l'Olla, 81)





































Mones de Pastisseria Cusachs (c. Bailén, 223)































Mones de Pastisseria Carrió (c. Bailén, 216)







26 de març 2018

Showcooking d'en Miguel Muñoz pel "Passeig de Gourmets"

La primera meitat del mes de març ens ha portat la primera edició del "Passeig de Gourmets", una visualització de la gastronomia que es fa en aquesta artèria barcelonina.



Diferents espais del Passeig i voltants oferien platets i menús per a que la gent pugués tastar la seva cuina. Així mateix, es van organitzar una sèrie de showcookings (demostracions) per donar una pincellada sobre algun aspecte de la gastronomia,

Divendrres 16, vaig tenir l'ocasió d'assistir a una demostració de cuina amb escabetxos per part d'en Miguel Muñoz, cuiner en cap de l'hotel H10 The One Barcelona (Carrer Provença, 277).



Com qualsevol showcooking (i és d'agraïr), hi va haver una part per contextualitzar la sessió. En un principi, els escabetxos eren mètodes de conservació emprant el vinagre. Però degut a la millora en els aparells i tècniques modernes per conservar els aliments, l'escabetx és una preparació que ha passat a ser una tècnica culinària més. Això ha comportat una disminució en l'ús del vinagre a les diferents receptes.


Un escabetx, depenent del tipus de vinagre emprat, tindrà diferències de matissos i gustos, així doncs, es pot personalitzar en moltes combinacions. Això sí, el que sigui escabetxat haurà de reposar un mínim de 24 hores per agafar tots els aromes.



El primer escabetx que vàrem tastar va ser un de verdures i pebre vermell. El vinagre que es va fer servir era un blanc. La preparació va ser deliciosa, sobretot pel curixent que es va mantenir a les verdures, deixant-les com confitades.



Acte seguit, va venir un excabetx de verat que duia taronja per substituir el vinagre. Aromàtic, delicat i boníssim.



























El darrer, va ser un escabetx de guatlla que era gairebé com un guisat a la catalana, amb pinyons i prunes. Portava un gustós brou de carn fet amb les carcasses de l'animal i les verdures torrades al forn. Es pot substituir la guatlla per qualsevol altra au petita. És clar que sigui l'au que sigui, s'haurà de tenir en compte que les cuixes hauran de tenir una cocció més llarga que els pits. El vinagre emprat en aquesta recepta va ser un de Xerès.



























Per acabar, en Miguel Muñoz ens va mencionar els tres secrets de la cuina:

1) Amor pel que es fa
2) Temps
3) Paciència