El passat divendres 21 vaig tenir l'ocasió d'assistir al primer Beer Storming que es va fer al Brew Home (c. Joan Blanques, 62) amb una bona colla de gastroblocaires... Abans de tot, gàcies a l'Òscar de DeCuina.net per la vetllada.
L'event va ser ben organitzat pel Roger i en Daniel, conduint el tast i promovent el flux d'informació: sobre les cerveses a taula i sobre els matissos que aquestes despertaven en els catadors, un bon grup de gent que es dedica, per afecció o professió, a escriure blogs sobre cuina. Som gent peculiar...
El centre de l'acte va ser un quartet de cerveses artesanals Espiga, empresa capitanejada per l'Arnau i la Teresa, dos emprenedors que un bon dia van decidir llençar-se a la producció de les seves pròpies fòrmules. Hi eren presents tots dos per presentar-nos les seves "nenes".
Per poder fer un maridatge, era necessari el menjar, la teca... i aquesta va venir de mans d'en Gilles, el chef del Mosquito, qui ens va meravellar amb quatre plats pensats per a cadascuna de les cerveses que tastaríem. I com van casar menjar i beguda!!!!
Com en qualsevol casament, les parelles havien de fer el ball de rigor que aquestes cerimònies tenen. La música i la poètica van venir de mans dels Versonautas, qui van posar el toc sensorial de l'oïda que complementava la vista (meravelles líquides i sòlides van aparèixer davant de nosaltres), el tacte (la boca acaronant cervesa i menjar), el gust (extraient tots els matissos del que ens delectava) i l'olfacte (percebint tot un conjunt d'aromes i perfums).
La primera cervesa que vàrem tastar va ser la Blonde Ale, aromàtica, amb tocs de fruita, sobretot la tropical... a mi em va venir al nas l'albercoc. El gust va confirmar l'aroma.
La seva parella va ser un Ceviche de sorell i corball molt suau que respectava moltíssim el gust del peix.
La següent a la llista era la Pale Ale, una cervesa amb cos i tocs de toffee, de caire cremós... Em va sorprendre com de "viva" era, amb una escuma creixent quan es posava al vas. L'escuma no era gaire aromàtica, però la resta sí.
Aquesta cervesa amb cos necessitava quelcom amb certa contundència al seu costat, així que ens van servir una extraordinària costella de porc amb una tendressa tal que l'os es despegava amb facilitat i un greix convertit en pura mantega. La companyia era un finíssim all i oli i una mousse d'albergínia.
A continuació va venir la Ipa Garage, un retorn de la cervesa aromàtica, amb tocs de fruita (fins i tot l'escuma) i un gust amb matissos cítrics.
El plat acompanyant, aquest cop, va ser una inspiració en el tradicional bacallà amb panses i pinyons, però amb algues i un cruixent meravellós de pell de bacallà.
I l'última parella va ser la de la Black Ipa... Personalment, tinc debilitat per les cerveses negres però aquesta em va agradar especialment, doncs als habituals tocs de torrat, café i xocolata d'aquest tipus d'elixir, se l'ha de sumar una característica que la fa meravellosa: té tocs balsàmics! Això la fa d'una frescor increïble.
Les postres van ser el seu acte.
Un mochi de té matcha amb cardamom negre la va seguir en les escenes finals.
L'event va ser ben organitzat pel Roger i en Daniel, conduint el tast i promovent el flux d'informació: sobre les cerveses a taula i sobre els matissos que aquestes despertaven en els catadors, un bon grup de gent que es dedica, per afecció o professió, a escriure blogs sobre cuina. Som gent peculiar...
El centre de l'acte va ser un quartet de cerveses artesanals Espiga, empresa capitanejada per l'Arnau i la Teresa, dos emprenedors que un bon dia van decidir llençar-se a la producció de les seves pròpies fòrmules. Hi eren presents tots dos per presentar-nos les seves "nenes".
Per poder fer un maridatge, era necessari el menjar, la teca... i aquesta va venir de mans d'en Gilles, el chef del Mosquito, qui ens va meravellar amb quatre plats pensats per a cadascuna de les cerveses que tastaríem. I com van casar menjar i beguda!!!!
Com en qualsevol casament, les parelles havien de fer el ball de rigor que aquestes cerimònies tenen. La música i la poètica van venir de mans dels Versonautas, qui van posar el toc sensorial de l'oïda que complementava la vista (meravelles líquides i sòlides van aparèixer davant de nosaltres), el tacte (la boca acaronant cervesa i menjar), el gust (extraient tots els matissos del que ens delectava) i l'olfacte (percebint tot un conjunt d'aromes i perfums).
La primera cervesa que vàrem tastar va ser la Blonde Ale, aromàtica, amb tocs de fruita, sobretot la tropical... a mi em va venir al nas l'albercoc. El gust va confirmar l'aroma.
La seva parella va ser un Ceviche de sorell i corball molt suau que respectava moltíssim el gust del peix.
La següent a la llista era la Pale Ale, una cervesa amb cos i tocs de toffee, de caire cremós... Em va sorprendre com de "viva" era, amb una escuma creixent quan es posava al vas. L'escuma no era gaire aromàtica, però la resta sí.
Aquesta cervesa amb cos necessitava quelcom amb certa contundència al seu costat, així que ens van servir una extraordinària costella de porc amb una tendressa tal que l'os es despegava amb facilitat i un greix convertit en pura mantega. La companyia era un finíssim all i oli i una mousse d'albergínia.
A continuació va venir la Ipa Garage, un retorn de la cervesa aromàtica, amb tocs de fruita (fins i tot l'escuma) i un gust amb matissos cítrics.
El plat acompanyant, aquest cop, va ser una inspiració en el tradicional bacallà amb panses i pinyons, però amb algues i un cruixent meravellós de pell de bacallà.
I l'última parella va ser la de la Black Ipa... Personalment, tinc debilitat per les cerveses negres però aquesta em va agradar especialment, doncs als habituals tocs de torrat, café i xocolata d'aquest tipus d'elixir, se l'ha de sumar una característica que la fa meravellosa: té tocs balsàmics! Això la fa d'una frescor increïble.
Les postres van ser el seu acte.
Un mochi de té matcha amb cardamom negre la va seguir en les escenes finals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada