Top Chef Espanya, malson a la gastronomia

Avui és l' últim programa de la tercera edició de “Top Chef” a España. I la sensació és que es tracta d'un programa on cada cop menys importa el menjar, prima l'espectacle i es ven... molt.

És un programa amb moltíssimes possibilitats per a donar a conèixer el que envolta a la cuina, però estan mostrant la cara més reprobable de la mateixa. 

En primer lloc, el nivell dels participants ha anat caient temporada rere temporada. Els suposats grans xefs entre els que s'escull el millor, semblen no ser-ho tant. No només perquè es veuen incapaços de fer tècniques bàsiques que se'ls suposa a un professional (com la neteja i el tall de productes) sinó que se situen prop de l'infart quan una mestressa de casa competeix amb ells amb un plat que ella domina... I només dos la varen superar...

S'ha de destacar que el programa ha premiat més "l'espectacle" donat pels concursants (menyspreus, cops, males formes...) que per explicar al públic les tècniques usades pels cuiners, didàctica sobre eines y tècniques, divulgació de gastronomies diferents…

Les proves no han ajudat a una divulgació efectiva i positiva de la gastronomia, doncs valia més el repte d'un plat cuinat mentre es corre en relleus a un amb tècniques d'aprofitament, de forma que preparant un plat, es poguessin treure uns altres més.

I és que el gran pecat que estan cometent en aquest programa és donar pàtina d'honorable gastronomia al McDonald’s: ja van dues edicions en què aquest establiment de cuina ràpida participa. Sincerament, els concursants i jurat no haurien de sotmetre's a tal heretgia. Sí, ho dic bé: heretgia. Com pot ser que dels entrepans de McDonald’s, el del xef Dani García sigui el segon més calòric (només per darrere del Grand McExtreme amb Bacon) i el que té més greixos saturats? Sincerament, crec que aquestes associacions són molt pernicioses per a l'alta cuina... I ses del programa que vol "divulgar" l'alta cuina, no s'hauria de cometre tal errada.

El tracte personal, ja mencionat abans, també s'ha vist a l'hora de tractar a glòries dels fogons. En aquesta edició ha participat la Montse Estruch, una dama de la cuina que, pel que es veu, passa per un mal moment personal i professional. I l'han permès participar, però per poder-li refregar per la cara la "seva incompetència"... Com a mínim, això és el que m'han transmès. Si de veritat volien ajudar la Montse Estruch, haurien d'haver-la convidat al programa per a que fos el centre d'atenció dels concursants. En honor a la seva trajectòria. Però els cuiners convidats al programa acostumen a ser els mateixos en les tres edicions. Això sembla més una promoció entre amics que un reconeixement a la trajectòria que mereix gent com l'Estruch o en Carles Gaig.

Amb els concursants, també es demostra que l'alta cuina està plena d'snobs. I per a mostra de les meves paraules, només és necessari seguir les paraules d'en Sergio Bastard, el Justin Bieber de les cuines. Un cuiner que en moltes ocasions s'ha posat per sobre dels seus "companys" i que ha demostrat una ignorància enorme en altres tantes com dir que amb una ostra és més fàcil fer un bon plat que amb uns musclos. Quina bajanada! És clar que, possiblement, Bastard pertanyi al club dels (cuiners, crítics i comensals) que pensa que els millors productes són els més cars; que l'alta cuina ho és per usar els ingredients més estranys i exclussius...

I ja per últim, constatar la trista realitat de les postres a la cuina: menyspreuat. A no ser que fossin obligats a fer-ho, els concursants, per decissió pròpia, mai no feien postres. O sigui, que per demostrar que ets un bon cuiner, t'has d'oblidar del dolç. Això arriba a tal extrem que en una prova final on s'havia de fer un pastís, els dos concursants en lluita van fallar estrepitosament.

Sense cap mena de dubte, altres opinaran igual que jo, altres en la meva contra, altres hi afegiran coses i altres matitzaran les meves paraules... I tot amb raó. Però, sincerament, per a mi, Top Chef hauria de donar un gir en el seu rumb i millorar la selecció de concursants; promoure proves que mostrin més perícia; ajudar a divulgar tècniques, cultures gastronòmiques i productes... haurien de fer que a la gent li agradès més la gastronomia en lloc de jugar a deïficar a uns deixant a altres pel camí.  Per la meva part ja sé a quins restaurants no anar: als dels concursants de Top Chef.