Per algú que és de la Barceloneta i té més de trenta-cinc anys, el panorama gastronòmic del barri és desolador.
Abans podiem dir amb orgull que no es menjava millor que a la Barceloneta i era difícil triar un lloc quan se'ns demanava una recomanació, doncs hi havia molt on triar. Però ara...
Ara és difícil escollir per la manca de "Gust Barceloneta": massa restaurants que pensen en el turista i ofereixen menjar que no honora el barri... I els de tota la vida van caient...
Restaurant de la Barceloneta des del 1921, és dels pocs que conserva l'esència del barri:
On serveixen una sangria de les que s'ha d'anar amb cura perquè és un nèctar que entra sense dificultat...
Uns musclos de roca al vapor gustosos i sucosos...
Uns calamars a la romana tendres; unes croquetes casolanes de veritat (on s'aprecia el perfum de la nou moscada); uns bunyols de bacallà on es notava el peix; i un seitó fregit polit i amb gust... tot gens greixós...
L'arrós negre, de llàgrima, com manen els cànons, al punt just, acompanyat d'un all i oli de reverència...
De postres, una crema catalana gens embafadora...
I per fer-ho baixar, l' "orujo" d'herbes va ser un bon final.
El retrobament del "Gust Barceloneta" em va omplir de felicitat com feia temps que no ho experimentava en un restaurant. Encara hi ha esperança...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada