24 de març 2017

Gastropoesia

Dimarts 21, va ser el Dia Mundial de la Poesia. I a Barcelona vàrem tenir l'ocasió d'anar a un recital de Gastropoesia, o sigui, poesia relacionada amb el menjar. Feia temps que no anava a un recital poètic, així que vaig pensar que estaria bé anar-hi.

I no em vaig equivocar.

En Jordi Beumala (activista gastronòmic) i en Joan Vigó (poeta) ens van oferir un espectacle poètic el centre del qual era la dança entre la poesia i la gastronomia. Es van recitar poemes d'en Narcís Comadira, el Miquel Martí i Pol, l'Enric Casassas, en Santiago Rusiñol i en Josep Maria de Sagarra entre d'altres. Qui va guanyar en presència va ser en Martí i Pol, doncs el 1988 va publicar "Bon Profit!", un poemari complert dedicat a la teca.


En Beumala i en Vigó (amb portentosa i profunda veu) van recollir el que els poetes havien compost per suggerir emocions sobre el sofregit, el tomàquet, la ceba, el pa amb tomàquet, el bacallà... però els ous van ser estrella, no només pel poema de Martí i Pol als ous ferrats sinó que, a més, va donar per recordar uns versos satírico-eròtics de Sagarra.

PA AMB TOMÀQUET (Miquel Martí i Pol)

Déu ens dó ser catalans
per menjar bon pa amb tomàquet
amb un raig d'oli discret
i un pols de sal si fa falta;
pa de pagès si pot ser
que és més saborós que els altres
i tomàquet ben madur,
però que no ho sigui massa.

Déu ens dó un tall de pernil
o llonganissa ben ampla
perquè acompanyin el pa
ben sucadet amb tomàquet;
pernil de bon mastegar,
llonganissa de la Plana,
que els osonencs en això
tenim molta anomenada.

Déu ens dó tot el que he dit
i bons amics a la taula
per compartir el que mengem
i fer petar la xerrada,
que conversar amb els amics
sempre sol despertar gana
i el menjar, si és compartit,
resulta més saludable.



OUS FERRATS (Miquel Martí i Pol)
 
Quan es couen, quins esclats,
els ous ferrats,
fins i tot, si no es vigila,
poden fer alguns disbarats.

I un cop cuits, ben presentats,
els ous ferrats,
se'ls mengen sense ganyotes,
fins i tot els
desganats.


Una tarda poètica, en definitiva, que no ha de quedar-se en única.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada