De les coses bones que es fan al Mercat de Mercats (i se'n fan moltes), les xerrades sobre gastronomia són les meves preferides.
I si qui en fa una és en Pep Nogué, el coneixement està assegurat.
Ens va parlar de "Girona Excel·lent", un segell agroalimentari per a productes de comarques gironines. Abans de tenir-lo (no per sempre, sinó per un temps determinat) els productes s'han de sotmetre a unes cates a cegues per determinar la qualitat i el mereixement del segell. Aquesta distinció tracta de defensar el territori, els productors, els origens dels productes i la manera de fer-los.
Catalunya, en general, malgrat ser un territori petit, diu Nogué, té un conjunt de microclimes que permeten produccions diferenciades. I gràcies als petits productors, s'ha passat de produir poca varietat de formatge a gairebé 400 diferents. Amb la cervesa, el mateix, en quinze anys s'ha passat de zero a 100 cerveses artesanes diferents. Ser artesà no és fer-ho tot a mà i un sol. Un artesà té un bon element, una bona tècnica i, òbviament, empra maquinària o tècnica que el permeti millorar.
I vàrem fer uns tasts de productes, maridats amb una beguda adient.
Vàrem començar per una meravellosa anxova de l'Escala amb un gust delicat, una flaire a mar deliciosa i una textura carnosa. Això és fruit d'un temps de curació que depèn de cada anxova i de la cura que es té amb el producte: s'envasa a mà.
Per acompanyar-la, vàrem tastar una delicada sidra (Mooma) que es fa amb poma IGP Girona.
Acte seguit, va venir un foie salé extraordinari. És un foie d'ànec, que un cop net de venes es cura amb sal, no és cuit. El gust era molt fi, sense la presència de gust ferrós que tenen molts patés. Ens trobàvem davant d'una peça que en boca semblava mantega, es fonia.
La companya de ball va ser una cervesa Marina, molt fresca, amb aromes fruitals i florals deguts al llúpol.
La tercera peça que vàrem tastar va ser un formatge La Balda. Un boníssim formatge de pasta tova fet amb llet crua de vaca. Tenia un aroma de sotabosc combinat amb mantega.
El formatge va venir acompanyat d'un Maragda, un vi blanc jove, fet amb Macabeu i Garnatxa blanca. Refrescant i va netejar molt bé la boca.
No voldria deixar passar una anotació que va fer el Pep Nogué a forma d'advertència: encara que el consum de formatge s'associa al vi negre, el 90% de formatges han d'anar acompanyats de vi blanc.
I si qui en fa una és en Pep Nogué, el coneixement està assegurat.
Ens va parlar de "Girona Excel·lent", un segell agroalimentari per a productes de comarques gironines. Abans de tenir-lo (no per sempre, sinó per un temps determinat) els productes s'han de sotmetre a unes cates a cegues per determinar la qualitat i el mereixement del segell. Aquesta distinció tracta de defensar el territori, els productors, els origens dels productes i la manera de fer-los.
Catalunya, en general, malgrat ser un territori petit, diu Nogué, té un conjunt de microclimes que permeten produccions diferenciades. I gràcies als petits productors, s'ha passat de produir poca varietat de formatge a gairebé 400 diferents. Amb la cervesa, el mateix, en quinze anys s'ha passat de zero a 100 cerveses artesanes diferents. Ser artesà no és fer-ho tot a mà i un sol. Un artesà té un bon element, una bona tècnica i, òbviament, empra maquinària o tècnica que el permeti millorar.
I vàrem fer uns tasts de productes, maridats amb una beguda adient.
Vàrem començar per una meravellosa anxova de l'Escala amb un gust delicat, una flaire a mar deliciosa i una textura carnosa. Això és fruit d'un temps de curació que depèn de cada anxova i de la cura que es té amb el producte: s'envasa a mà.
Per acompanyar-la, vàrem tastar una delicada sidra (Mooma) que es fa amb poma IGP Girona.
Acte seguit, va venir un foie salé extraordinari. És un foie d'ànec, que un cop net de venes es cura amb sal, no és cuit. El gust era molt fi, sense la presència de gust ferrós que tenen molts patés. Ens trobàvem davant d'una peça que en boca semblava mantega, es fonia.
La companya de ball va ser una cervesa Marina, molt fresca, amb aromes fruitals i florals deguts al llúpol.
La tercera peça que vàrem tastar va ser un formatge La Balda. Un boníssim formatge de pasta tova fet amb llet crua de vaca. Tenia un aroma de sotabosc combinat amb mantega.
El formatge va venir acompanyat d'un Maragda, un vi blanc jove, fet amb Macabeu i Garnatxa blanca. Refrescant i va netejar molt bé la boca.
No voldria deixar passar una anotació que va fer el Pep Nogué a forma d'advertència: encara que el consum de formatge s'associa al vi negre, el 90% de formatges han d'anar acompanyats de vi blanc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada