La primera meitat del mes de març ens ha portat la primera edició del "Passeig de Gourmets", una visualització de la gastronomia que es fa en aquesta artèria barcelonina.
Diferents espais del Passeig i voltants oferien platets i menús per a que la gent pugués tastar la seva cuina. Així mateix, es van organitzar una sèrie de showcookings (demostracions) per donar una pincellada sobre algun aspecte de la gastronomia,
Divendrres 16, vaig tenir l'ocasió d'assistir a una demostració de cuina amb escabetxos per part d'en Miguel Muñoz, cuiner en cap de l'hotel H10 The One Barcelona (Carrer Provença, 277).
Com qualsevol showcooking (i és d'agraïr), hi va haver una part per contextualitzar la sessió. En un principi, els escabetxos eren mètodes de conservació emprant el vinagre. Però degut a la millora en els aparells i tècniques modernes per conservar els aliments, l'escabetx és una preparació que ha passat a ser una tècnica culinària més. Això ha comportat una disminució en l'ús del vinagre a les diferents receptes.
Un escabetx, depenent del tipus de vinagre emprat, tindrà diferències de matissos i gustos, així doncs, es pot personalitzar en moltes combinacions. Això sí, el que sigui escabetxat haurà de reposar un mínim de 24 hores per agafar tots els aromes.
El primer escabetx que vàrem tastar va ser un de verdures i pebre vermell. El vinagre que es va fer servir era un blanc. La preparació va ser deliciosa, sobretot pel curixent que es va mantenir a les verdures, deixant-les com confitades.
Acte seguit, va venir un excabetx de verat que duia taronja per substituir el vinagre. Aromàtic, delicat i boníssim.
El darrer, va ser un escabetx de guatlla que era gairebé com un guisat a la catalana, amb pinyons i prunes. Portava un gustós brou de carn fet amb les carcasses de l'animal i les verdures torrades al forn. Es pot substituir la guatlla per qualsevol altra au petita. És clar que sigui l'au que sigui, s'haurà de tenir en compte que les cuixes hauran de tenir una cocció més llarga que els pits. El vinagre emprat en aquesta recepta va ser un de Xerès.
Per acabar, en Miguel Muñoz ens va mencionar els tres secrets de la cuina:
1) Amor pel que es fa
2) Temps
3) Paciència
Diferents espais del Passeig i voltants oferien platets i menús per a que la gent pugués tastar la seva cuina. Així mateix, es van organitzar una sèrie de showcookings (demostracions) per donar una pincellada sobre algun aspecte de la gastronomia,
Divendrres 16, vaig tenir l'ocasió d'assistir a una demostració de cuina amb escabetxos per part d'en Miguel Muñoz, cuiner en cap de l'hotel H10 The One Barcelona (Carrer Provença, 277).
Com qualsevol showcooking (i és d'agraïr), hi va haver una part per contextualitzar la sessió. En un principi, els escabetxos eren mètodes de conservació emprant el vinagre. Però degut a la millora en els aparells i tècniques modernes per conservar els aliments, l'escabetx és una preparació que ha passat a ser una tècnica culinària més. Això ha comportat una disminució en l'ús del vinagre a les diferents receptes.
Un escabetx, depenent del tipus de vinagre emprat, tindrà diferències de matissos i gustos, així doncs, es pot personalitzar en moltes combinacions. Això sí, el que sigui escabetxat haurà de reposar un mínim de 24 hores per agafar tots els aromes.
El primer escabetx que vàrem tastar va ser un de verdures i pebre vermell. El vinagre que es va fer servir era un blanc. La preparació va ser deliciosa, sobretot pel curixent que es va mantenir a les verdures, deixant-les com confitades.
Acte seguit, va venir un excabetx de verat que duia taronja per substituir el vinagre. Aromàtic, delicat i boníssim.
El darrer, va ser un escabetx de guatlla que era gairebé com un guisat a la catalana, amb pinyons i prunes. Portava un gustós brou de carn fet amb les carcasses de l'animal i les verdures torrades al forn. Es pot substituir la guatlla per qualsevol altra au petita. És clar que sigui l'au que sigui, s'haurà de tenir en compte que les cuixes hauran de tenir una cocció més llarga que els pits. El vinagre emprat en aquesta recepta va ser un de Xerès.
Per acabar, en Miguel Muñoz ens va mencionar els tres secrets de la cuina:
1) Amor pel que es fa
2) Temps
3) Paciència
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada