Dins els actes que es van fer al Cook and Travel Fest, hi va haver una taula rodona sobre el "Glocal" (terme que es fa servir per parlar de la conjunció del Global amb el Local) a la cuina.
Moderats per en Josep Sucarrats (director de la revista Cuina), els participants van ser l'Adam Martín (periodista), la Dominique Heathcote (cuinera), l'Òscar Gómez (periodista i blogger), en Joel Serra (creador de l'app Papalosophy) i la Núria Bàguena (divulgadora gastronòmica).
L'Adam Martin va iniciar la xerrada mencionant la quinoa. Aquest ingredient, ara considerat un superaliment, és considerat com el paradigma del producte que hem de fer servir per reflexionar sobre les nostres eleccions alimentàries, doncs aquestes tenen repercusions a molts nivells: el preu de la quinoa als països d'origen (on és aliment bàsic de la majoria de la població), s'ha encarit per la demanda mundial, així que el boom de la quinoa ha comportat que moltes zones tinguin problemes per adquirir aliments que els són bàsics; a més, s'ha de considerar la petjada ecològica que comporta el seu transport quan, per propietats, podríem trobar a la vora productes similars.
La Dominique, com és anglesa, ha estat preguntada sobre com ha canviat el menjar al seu país. Afirmà que en 15 anys ha millorat l'alimentació a Anglaterra, un lloc que sí té una gastronomia pròpia, que té una particularitat: que ha anant absorvint plats, receptes i procediments de l'exterior.
Relacionat amb les dues intervencions anteriors, l'Òscar va explicar que el valor donat a la cuina tradicional va canviant amb les generacions: els joves la valoraran de forma diferent a la nostra, d'igual forma que nosaltres ho fem de forma diferent als nostres pares. Les modes, a més, passen, però sempre deixen un pòsit. El perill és com es fa l'absorció cultural de nous productes i preparacions.
En Joel, que té una plataforma que serveix per a que els estrangers puguin menjar a casa de gent local, es troba que hi ha plats típics, però que, també, els amfitrions van oferint quelcom diferent als plats que els turistes s'esperen trobar, adoptant receptes de fora. Ell vé de Nova Zelanda, on va nèixer, i d'Austràlia, on va crèixer, països molt joves sense cultura gastronòmica, on hi ha una barreja culinària producte de les diferents onades migratòries que els van habitar.
La Núria Bàguena (quin descobriment personal: un plaer escoltar-la i aprendre'n d'ella!) va mencionar els mercats com a punt d'entrada de les novetats. Defensà que la cuina d'un lloc no és ni una recepta ni un producte, sinò la càrrega simbòlica que se li dóna a quelcom. Com a exemple va posar els canelons: a Itàlia són un plat més, però a Catalunya són símbol de festa major i celebració, així doncs, els canelons entren a formar part de l'ideari tradicional de la cuina catalana.
En Josep va fer una intervenció molt encertada: actualment, molt del starsystem de la cuina a Catalunya no practica una cuina d'arrel catalana. Veritat!
La Núria va acabar dient que tenim un corpus de cuina catalana, però que no està ben fet, doncs manca un treball de camp així com un inventari de les receptes. Ah! I que una recepta no es pot seguir al peu de la lletra, doncs la cuina no és matemàtica (els productes no tenen sempre el mateix gust, les farines no tenen sempre el mateix grau d'humitat...) i si ho fos, perdria molt fet cultural: adaptació als gustos particulars, per exemple, doncs els canelons de festa major tenen molta cosa en comú, però són particulars de cada casa.
I l'última intervenció de l'Adam va anar per defensar la cuina tradicional: és un dic de contenció per frenar els uniformitzadors com McDonald's o Burger King.
Moderats per en Josep Sucarrats (director de la revista Cuina), els participants van ser l'Adam Martín (periodista), la Dominique Heathcote (cuinera), l'Òscar Gómez (periodista i blogger), en Joel Serra (creador de l'app Papalosophy) i la Núria Bàguena (divulgadora gastronòmica).
L'Adam Martin va iniciar la xerrada mencionant la quinoa. Aquest ingredient, ara considerat un superaliment, és considerat com el paradigma del producte que hem de fer servir per reflexionar sobre les nostres eleccions alimentàries, doncs aquestes tenen repercusions a molts nivells: el preu de la quinoa als països d'origen (on és aliment bàsic de la majoria de la població), s'ha encarit per la demanda mundial, així que el boom de la quinoa ha comportat que moltes zones tinguin problemes per adquirir aliments que els són bàsics; a més, s'ha de considerar la petjada ecològica que comporta el seu transport quan, per propietats, podríem trobar a la vora productes similars.
La Dominique, com és anglesa, ha estat preguntada sobre com ha canviat el menjar al seu país. Afirmà que en 15 anys ha millorat l'alimentació a Anglaterra, un lloc que sí té una gastronomia pròpia, que té una particularitat: que ha anant absorvint plats, receptes i procediments de l'exterior.
Relacionat amb les dues intervencions anteriors, l'Òscar va explicar que el valor donat a la cuina tradicional va canviant amb les generacions: els joves la valoraran de forma diferent a la nostra, d'igual forma que nosaltres ho fem de forma diferent als nostres pares. Les modes, a més, passen, però sempre deixen un pòsit. El perill és com es fa l'absorció cultural de nous productes i preparacions.
En Joel, que té una plataforma que serveix per a que els estrangers puguin menjar a casa de gent local, es troba que hi ha plats típics, però que, també, els amfitrions van oferint quelcom diferent als plats que els turistes s'esperen trobar, adoptant receptes de fora. Ell vé de Nova Zelanda, on va nèixer, i d'Austràlia, on va crèixer, països molt joves sense cultura gastronòmica, on hi ha una barreja culinària producte de les diferents onades migratòries que els van habitar.
La Núria Bàguena (quin descobriment personal: un plaer escoltar-la i aprendre'n d'ella!) va mencionar els mercats com a punt d'entrada de les novetats. Defensà que la cuina d'un lloc no és ni una recepta ni un producte, sinò la càrrega simbòlica que se li dóna a quelcom. Com a exemple va posar els canelons: a Itàlia són un plat més, però a Catalunya són símbol de festa major i celebració, així doncs, els canelons entren a formar part de l'ideari tradicional de la cuina catalana.
En Josep va fer una intervenció molt encertada: actualment, molt del starsystem de la cuina a Catalunya no practica una cuina d'arrel catalana. Veritat!
La Núria va acabar dient que tenim un corpus de cuina catalana, però que no està ben fet, doncs manca un treball de camp així com un inventari de les receptes. Ah! I que una recepta no es pot seguir al peu de la lletra, doncs la cuina no és matemàtica (els productes no tenen sempre el mateix gust, les farines no tenen sempre el mateix grau d'humitat...) i si ho fos, perdria molt fet cultural: adaptació als gustos particulars, per exemple, doncs els canelons de festa major tenen molta cosa en comú, però són particulars de cada casa.
I l'última intervenció de l'Adam va anar per defensar la cuina tradicional: és un dic de contenció per frenar els uniformitzadors com McDonald's o Burger King.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada