El segon cap de setmana de març es va celebrar el 4t Festast a Tortosa, una mostra de productes gastronòmics de les Terres de l'Ebre.
Dins dels actes, dissabte 14 va ser el "Dia Cuina"... I, com en altres esdeveniments, hi va haver una trobada de gastroblocaires organitzades per la revista Cuina. Com en qualsevol trobada d'aquest tipus, va ser un plaer posar cara a aquells que has llegit o conèixer blogs als que, fins llavors, no hi havies accedit.
Tot va començar a les 10 del matí, al recinte firal de Tortosa, on un autobús ens va dur fins un tresor gastronòmic: la fàbrica de xocolata CREO. Allí, de mans d'en Xavi Benet, ens vàrem introduir en el món de la producció artesana de xocolata. Una meravella!!! Però permeteu-me que no us expliqui gaire cosa, ara, d'aquesta visita, doncs es mereix una entrada al blog única. La passió en les explicacions d'en Xavi i l'atenció de la família no es poden quedar diluïdes en una entrada amb altres activitats de la jornada.
Acte seguit ens vàrem dirigir al Mercat de Tortosa, un preciós edifici del segle XIX on encara es respira un ambient de mercat tradicional. Ens vàrem aturar davant la gent de Sorolla, experts bacallaners que, més tard, tindrien protagonisme a la fira. Allí vàrem veure un mapa complert del món del bacallà.
Malgrat que la remodelació de l'edifici, segons ens va comentar una paradista, es va fer fa uns 18 anys, val a dir que es conserva molt bé, semblant que aquesta remodelació era relativament recent.
La darrera parada va ser el Festast.
A l'arribar gairebé inaugurat, al recinte no hi havia gaire gent, fet que va servir per poder donar una volta amb tranquil·litat i veure les diferents parades amb maquinària, menjar, beguda, stands de restaurants...
Hi havia un lloc per a una exposició de Xocolates CREO, on es podia veure un petit recorregut per la història d'aquesta casa de xocolaters. La sort allí va ser re-trobar la Cinta, la dona d'en Xavi, i escoltar-la parlar de la xocolata i la vida al voltant d'ella.
El plat principal de la jornada van ser el seguit de showcookings que hi havien preparats.
Per començar, l'Escola Via Magna, amb en Joan Forcadell al capdavant ens van fer una introducció a la cuina Sefardíta (la dels jueus de la Península Ibèrica i Magrib) amb dos plats que podrien ser a una taula durant el Sabbat: l'Almodrote i el Djadjik. El primer, és un plat fred on l'albergínia escalivada s'uneix a dos tipus de formatge, tot amanit amb oli i espècies. El segon, és una sopa de iogurt i cogombre... Sí, com el Tzatziki grec..., però no hi heu trobat similituds al llegir mentalment el nom?
Acte seguit va aparèixer a l'escenari en Carles Tejedor, per parlar de l'oli, a causa d'un projecte personal que, sembla ser, va néixer a partir d'una estada a Harvard empentat per en Ferran Adrià: Oilab. I és que a l'universitat nord-americana va parlar sobre la difícil gelatinització de l'oli... Això va ser l'espurna d'un procés creatiu i investigador que encara continua. Fruit del mateix és una curiosa gelea d'oli.
El tercer showcooking del Dia Cuina també va tenir el número 3 com a protagonista, doncs en David Caballero (que ens va acompanyar durant el matí) va cuinar tres receptes de tres zones amb gust pel bacallà: Bacallà à Bras (de Portugal), Bacallà a la Viscaïna (Euskadi) i Brandada de bacallà (Catalunya). Mentre es cuinaven les tres receptes, en Paco Sorolla, de Sorolla, va fer de guía pel "món bacallà".
En Miguel Ángel Roque (del blog Pimientos Verdes) va fer l'aportació blogaire de la jornada, cuinant un pastís amb poma i un risotto amb Romesco. Mentre cuinava, ens va parlar de la seva experiència als fogons, a l'ordinador i com autor de llibres de cuina.
La cloenda de la jornada, com qualsevol àpat, va ser dolça. A l'escenari va aparèixer un altre cop en Joan Forcadell amb els mestres de la Pastisseria Pallarés que van elaborar una mousse de Garrofetes del Papa i una Banda de Brossat.
Amb la mousse, van actualitzar un producte típic de Tortosa des del s.XVI, quan es va crear per alimentar en Benet XIII d'Avinyò, el Papa Luna.
La Banda de Brossat, és un brioix farcit de Brossat, un formatge de les Terres de l'Ebre. En aquesta ocasió van fer dues versions: una de Brossat, sense res més, i una altra de Brossat amb violeta, en la qual el formatge estava amanit amb l'aroma i gust de la flor.
Sense cap mena de dubte, va ser un dia ... per repetir.
Dins dels actes, dissabte 14 va ser el "Dia Cuina"... I, com en altres esdeveniments, hi va haver una trobada de gastroblocaires organitzades per la revista Cuina. Com en qualsevol trobada d'aquest tipus, va ser un plaer posar cara a aquells que has llegit o conèixer blogs als que, fins llavors, no hi havies accedit.
Tot va començar a les 10 del matí, al recinte firal de Tortosa, on un autobús ens va dur fins un tresor gastronòmic: la fàbrica de xocolata CREO. Allí, de mans d'en Xavi Benet, ens vàrem introduir en el món de la producció artesana de xocolata. Una meravella!!! Però permeteu-me que no us expliqui gaire cosa, ara, d'aquesta visita, doncs es mereix una entrada al blog única. La passió en les explicacions d'en Xavi i l'atenció de la família no es poden quedar diluïdes en una entrada amb altres activitats de la jornada.
Acte seguit ens vàrem dirigir al Mercat de Tortosa, un preciós edifici del segle XIX on encara es respira un ambient de mercat tradicional. Ens vàrem aturar davant la gent de Sorolla, experts bacallaners que, més tard, tindrien protagonisme a la fira. Allí vàrem veure un mapa complert del món del bacallà.
Malgrat que la remodelació de l'edifici, segons ens va comentar una paradista, es va fer fa uns 18 anys, val a dir que es conserva molt bé, semblant que aquesta remodelació era relativament recent.
La darrera parada va ser el Festast.
A l'arribar gairebé inaugurat, al recinte no hi havia gaire gent, fet que va servir per poder donar una volta amb tranquil·litat i veure les diferents parades amb maquinària, menjar, beguda, stands de restaurants...
Hi havia un lloc per a una exposició de Xocolates CREO, on es podia veure un petit recorregut per la història d'aquesta casa de xocolaters. La sort allí va ser re-trobar la Cinta, la dona d'en Xavi, i escoltar-la parlar de la xocolata i la vida al voltant d'ella.
El plat principal de la jornada van ser el seguit de showcookings que hi havien preparats.
Per començar, l'Escola Via Magna, amb en Joan Forcadell al capdavant ens van fer una introducció a la cuina Sefardíta (la dels jueus de la Península Ibèrica i Magrib) amb dos plats que podrien ser a una taula durant el Sabbat: l'Almodrote i el Djadjik. El primer, és un plat fred on l'albergínia escalivada s'uneix a dos tipus de formatge, tot amanit amb oli i espècies. El segon, és una sopa de iogurt i cogombre... Sí, com el Tzatziki grec..., però no hi heu trobat similituds al llegir mentalment el nom?
Acte seguit va aparèixer a l'escenari en Carles Tejedor, per parlar de l'oli, a causa d'un projecte personal que, sembla ser, va néixer a partir d'una estada a Harvard empentat per en Ferran Adrià: Oilab. I és que a l'universitat nord-americana va parlar sobre la difícil gelatinització de l'oli... Això va ser l'espurna d'un procés creatiu i investigador que encara continua. Fruit del mateix és una curiosa gelea d'oli.
El tercer showcooking del Dia Cuina també va tenir el número 3 com a protagonista, doncs en David Caballero (que ens va acompanyar durant el matí) va cuinar tres receptes de tres zones amb gust pel bacallà: Bacallà à Bras (de Portugal), Bacallà a la Viscaïna (Euskadi) i Brandada de bacallà (Catalunya). Mentre es cuinaven les tres receptes, en Paco Sorolla, de Sorolla, va fer de guía pel "món bacallà".
En Miguel Ángel Roque (del blog Pimientos Verdes) va fer l'aportació blogaire de la jornada, cuinant un pastís amb poma i un risotto amb Romesco. Mentre cuinava, ens va parlar de la seva experiència als fogons, a l'ordinador i com autor de llibres de cuina.
La cloenda de la jornada, com qualsevol àpat, va ser dolça. A l'escenari va aparèixer un altre cop en Joan Forcadell amb els mestres de la Pastisseria Pallarés que van elaborar una mousse de Garrofetes del Papa i una Banda de Brossat.
Amb la mousse, van actualitzar un producte típic de Tortosa des del s.XVI, quan es va crear per alimentar en Benet XIII d'Avinyò, el Papa Luna.
La Banda de Brossat, és un brioix farcit de Brossat, un formatge de les Terres de l'Ebre. En aquesta ocasió van fer dues versions: una de Brossat, sense res més, i una altra de Brossat amb violeta, en la qual el formatge estava amanit amb l'aroma i gust de la flor.
Sense cap mena de dubte, va ser un dia ... per repetir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada