El cap de setmana del 9 al 12 de juny es va celebrar la tercera edició del "Tast a la Rambla", un esdeveniment gastronòmic que, per uns dies, porta al carrer la millor cuina.
A les paradetes que hi havia a la part baixa de la Rambla, la que toca al Port, es van poder assaborir moltes tapes i platillos d'excel·lents restaurants de Barcelona, alguns amb estrella Michelin. Passejar-s'hi era admirar un plat rere l'altre.
Personalment, vull destacar quatre que vaig tastar:
Arròs Venere amb sobrassada i formatge de Maó (Semproniana)
Quina meravella!!! Pensava que al tenir sobrassada pecaria de greixós, però l'Ada Parellada ens va sorprendre amb un arròs amb molt de gust, en el punt exacte de cocció i gens pesat. Va ser una sorpresa trobar arròs cruixent que donava una textura especial al plat, aromatitzat amb el sempre boníssim formatge de Maó. Hi havia ganes de repetir!
Pão de queijo amb costella fumada (Boteco Fogo)
El restaurant del que és soci el conegut futbolista Dani Alves va portar al carrer una delícia típica del Brasil: el "Pão de queijo", un pa de formatge que es fa amb farina de iuca. Quan es menja aquesta meravella es corre el risc de trobar-se un pa amb un punt pujat de sal, però els fogons d'en João Alcántara fan un pa molt equilibrat i saborós. Feia d'entrepà d'una costella de porc delicadíssima, ben cuinada i amb molt aroma. Va fer recordar l'autèntica recepta a una brasilera com la meva dona.
Cheesecake (Pastisseria Canal)
Amb la forma d'un Mini Babybel, la Pastisseria Canal va presentar un deliciós cheesecake amb gerds. Era un semifred amb gust de formatge cremós (bo i gens pesat) que envoltava una gelatina de gerds que donava el contrast àcid a la cremositat del formatge. Un trompe-l'oeil!
Mini-cronut (Chök)
Sincerament, el primer cop que vaig tastar un cronut em va decebre, ja que era en el moment en què era el dolç de moda i no eres ningú en tendències gastronòmiques si no l'havies tastat. Em vaig resistir molt a fer el pas i provar aquesta moda pastissera... Però la curiositat va poder més que jo. I no el vaig trobar per a tant. Però el mini-cronut que van portar els de Chök va ser quelcom de diferent, doncs no era una massa seca i passada de sucre, sinó una preparació lleugera que combinava a la perfecció amb la fruita que hi portava per sobre.
Ens quedem esperant la propera edició!
A les paradetes que hi havia a la part baixa de la Rambla, la que toca al Port, es van poder assaborir moltes tapes i platillos d'excel·lents restaurants de Barcelona, alguns amb estrella Michelin. Passejar-s'hi era admirar un plat rere l'altre.
Personalment, vull destacar quatre que vaig tastar:
Arròs Venere amb sobrassada i formatge de Maó (Semproniana)
Quina meravella!!! Pensava que al tenir sobrassada pecaria de greixós, però l'Ada Parellada ens va sorprendre amb un arròs amb molt de gust, en el punt exacte de cocció i gens pesat. Va ser una sorpresa trobar arròs cruixent que donava una textura especial al plat, aromatitzat amb el sempre boníssim formatge de Maó. Hi havia ganes de repetir!
Pão de queijo amb costella fumada (Boteco Fogo)
El restaurant del que és soci el conegut futbolista Dani Alves va portar al carrer una delícia típica del Brasil: el "Pão de queijo", un pa de formatge que es fa amb farina de iuca. Quan es menja aquesta meravella es corre el risc de trobar-se un pa amb un punt pujat de sal, però els fogons d'en João Alcántara fan un pa molt equilibrat i saborós. Feia d'entrepà d'una costella de porc delicadíssima, ben cuinada i amb molt aroma. Va fer recordar l'autèntica recepta a una brasilera com la meva dona.
Cheesecake (Pastisseria Canal)
Amb la forma d'un Mini Babybel, la Pastisseria Canal va presentar un deliciós cheesecake amb gerds. Era un semifred amb gust de formatge cremós (bo i gens pesat) que envoltava una gelatina de gerds que donava el contrast àcid a la cremositat del formatge. Un trompe-l'oeil!
Mini-cronut (Chök)
Sincerament, el primer cop que vaig tastar un cronut em va decebre, ja que era en el moment en què era el dolç de moda i no eres ningú en tendències gastronòmiques si no l'havies tastat. Em vaig resistir molt a fer el pas i provar aquesta moda pastissera... Però la curiositat va poder més que jo. I no el vaig trobar per a tant. Però el mini-cronut que van portar els de Chök va ser quelcom de diferent, doncs no era una massa seca i passada de sucre, sinó una preparació lleugera que combinava a la perfecció amb la fruita que hi portava per sobre.
Ens quedem esperant la propera edició!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada