Dissabte 19 d'octubre, tant a Instagram com a Twitter vaig fer aquesta publicació:
Indignat, sí, per com gastrobloggers, gastroinfluencers.. estaven encarant la situació a Catalunya. Algú amb mancances greus de competència lectora podria podria pensar que jo demanava o exigia suport a la independència... Però això no ho deia pas. Critico la manca de posicionament envers situacions greus que estem vivint. Un és el problema de la independència o no de Catalunya, però han sorgit d'altres com una sentència que penalitza qualsevol protesta (la gran perversió del text que condemna els presos polítics catalans); la impunitat del feixisme (la comoditat amb la que es van moure els concentrats a la Pl. Artós); les actuacions desproporcionades de les policies amb manifestants i periodistes... Molta porqueria...
I al sector gastronòmic s'ha observat un silenci alarmant. Dels cuiners, que en parlin els seus col·legues, però, per la part que em toca, he de criticar l'omissió de gent del sector al qual pertanyo.
Que no s'ha de barrejar política i gastronomia? Un error. La Gastronomía és compromís. I això implica tenir un posicionament polític. Si defenses l' "Slow Food", estàs defensant la proximitat, un paisatge en concret, uns sabors en concret, una forma de fer en concret... És defensar l'apropament a un model socioeconòmic basat en la mesura humana del mateix, on les persones importen: es coneixen els projectes productors, els preus han de contemplar la feina feta, s'ha de tenir en compte els cicles dels aliments... Això té una càrrega ideològica molt diferent a la de voler trobar un aliment sense importar la seva estacionalitat, voler la peça el més barata possible... Política... Clar!!! La ideologia predominant determinarà la nostra realitat.
I si la realitat demana veus crítiques, aquestes han de ser-hi.
Tots i totes aquelles amb qui em mostro crític no deixen de ser part de l'engranatge d'alienació social: "Ei!!! Mira quin menjar més bo... Mira quin bon lloc on anar a dinar... Mira quina fira on anar a comprar... Veus, això et permet alliberar-te dels problemes, perquè amb tot això no hi ha espais pels problemes. Ho veus? Jo m'ho passo bé i a les meves xarxes socials no hi ha espai per a penes". Els qui mostren una realitat d'hedonisme gastronòmic perpètua no deixen lloc a les misèries de la societat en què la seva realitat està contextualitzada. Són part del sistema descrit a "Un món feliç" d'Aldous Huxley.
Oblidar la vessant política d'un fet social és una errada, ja que impedirà poder explicar fets gastronòmics de forma correcta. I no es tracta de comunicar?
Com poden aquests comunicadors, explicar què és una cooperativa? Una cooperativa!!! La dimensió política és esencial en aquest cas, ja que és una figura empresarial que permet realitzar una activitat econòmica amb un alt grau de sostenibilitat social. Una expansió de l'economia social (on s'incardina la cooperativa) permetria un canvi en el paradigma econòmico-productiu passant d'un on es genera explotació laboral i desigualtat social a un altre on la sostenibilitat social (de les persones que composen l'empresa i l'entorn on desenvolupa la seva activita) i el repartiment de la riquesa són presents. Posicionament polític pur i dur.
Aquell que defuig la presència de la política en els aspectes socials de la persona està contribuïnt a deixar el poder en mans equivocades, doncs els polítics no tenen el poder, sino que són els representats momentanis de qui té el veritable poder: la gent. Ara bé, de nosaltres depèn.
La Gastronomia és compromís. Els records i les sensacions associades al menjar i el beure estan relacionats amb algú que ens cuidava, amb algú que ens estimava, amb algú que ens feia feliços... No amb algú que ens enganyava o ens feia creure que vivíem en un món irreal... Penseu-hi.
No voleu mostrar el vostre posicionament per què no voleu perdre seguidors? Perquè teniu por a perdre algun patrocinador? Perquè penseu que us deixaran de convidar a llocs? Val... Però no compteu amb mi. El vostre viatge és diferent al meu.
